Darwinisme empresarial

Joan SoléEmprenedors, Empresa, Recursos humans0 Comments

En els últims mesos (inclús anys), no hem deixat d’escoltar en el nostre entorn empresarial (inclús domèstic) frases com… “El que aguanti ara, serà més fort quan sortim de la crisi”, “Gràcies a la crisi s’estan baixant preus, acord amb el que el mercat pot pagar”, “els sous baixen per fer viables les empreses”, “les plantilles s’han escurçat i facturem el mateix”, “ara es moment d’agafar-se fort a la cadira!”… tot això no són més que sensacions reals de la Evolució Darwiniana que tenim al nostre ADN i que extrapolem sense més problema al mon empresarial.

evolució empresarial

Fem una petita reflexió evolutiva de l’origen de nosaltres mateixos… heu pensat en la quantitat d’avantpassats guanyadors de reptes que tenim? Han sobreviscut a plagues, guerres, malalties i atacs inesperats d’animals silvestres per fer que nosaltres existim. El Darwinisme a grans trets es basa en uns principis bàsics, extrapolables a dia d’avui a la necessitat de sobreviure de la majoria de les empreses. Veiem com:

  • Lluita per l’existència

Lluitar per existir com a empresa fa prendre decisions difícils i segurament, un bon nombre d’equivocades. Però en afrontar aquestes decisions està la victòria, reflexionem-les i duem-les a terme sense por. A dia d’avui, ha passat a ser un dels Objectius Principals d’un bon nombre d’empreses del nostre territori. No obstant, interioritzem l’objectiu de lluitar per l’existència, sense oblidar mai els OBJECTIUS DE VERITAT que ens van dur a emprendre i fan de les nostres empreses el que son avui dia.

  • Variabilitat interespecífica

Diferenciem-nos o morim. Busquem les nostres fortaleses, i el valor diferencial de les nostres empreses. No només es un valor comercial, és un valor en sí mateix per la bona salut de l’empresa.

  • Selecció Natural

Se’n parla sovint, dels motius de les empreses que queden i lluiten per mantenir-se i que la raó de la desaparició de moltes d’elles és la “selecció natural”, com si es tractés d’una loteria.

En realitat, si extrapolem el concepte de Darwin, és la maduresa de l’empresa la que la fa més forta davant de la selecció natural perpetuant-la en el temps. No obstant, les noves o poc madures, que ofereixen un valor afegit al producte o servei i treballen internament de forma adequada i equilibrada potenciant el talent dels seus col·laboradors, superaran (amb esforços) la temuda selecció natural.

  • Adaptació de la població al seu ambient

Adaptem les empreses al moment actual sense perdre el nord. Si  els nostres avantpassats no haguessin començat sent nòmades no haguessin trobat un bon lloc on plantar-hi arrels. Fem-ho d’una manera natural, es moment de sembrar per poder recollir en un futur proper. Les empreses com les persones, som susceptibles als elements externs i ens hi hem d’adaptar. Posem tarifes i preus adaptades als nostres clients, mai al revés. Aquesta segueix sent una de les principals claus de l’èxit d’Inditex, calculen el preu que pot pagar el client, i després creen el producte ajustant-se al preu calculat.

  • Elevada capacitat reproductora

És en aquest punt on hi pot sorgir més controvèrsia… a la vida com a les empreses el nostre objectiu principal és perpetuar l’espècie, escollir un/a company adequat i reproduir-nos (penseu que perquè funcioni, hi ha d’haver una relació entre similars poders decisoris).

Fem-ho doncs, no tinguem por de buscar partners, o signar “Joints Ventures” per crear productes o serveis nous, o acords de col·laboració per fer-nos més forts.

Hi ha tres possibles interpretacions en la perpetuació de l’espècie envers a l’empresa.

  1. Entendre el producte com fruit de la unió de més d’una part (partners, col·laboradors..).
  2. Entendre la perpetuació de l’espècie en transcendir com a Marca.
  3. Perpetuar la vida de l’empresa donant-li continuïtat.

En qualsevol dels tres casos la clau està en que l’altre part sigui seleccionada de la millor manera possible dins de les nostres possibilitats, siguem inconformistes!.

N’hi ha que no creuen en l’estreta col·laboració entre partners, com l’eminent mentor de l’Steve Jobs, el sempre eloqüent Guy Kawasaki en una de les seves conferencies sobre els errors dels emprenedors, on va repetir una dotzena de vegades “Partners… bullshit!”. Amb bon muscle financer o un producte tecnològic de primeríssim nivell, sembla més senzill poder fer aquestes afirmacions.

Que me’n dieu? Evolucionem o involucionem?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *